Situació
El castell de Gelida és situat al sud-est del nucli urbà de Gelida i es pot arribar còmodament en cotxe o a peu. Gelida disposa de servei de transport públic de RENFE, el funicular que connecta l’estació del tren amb el poble, i servei d’autobusos des dels municipis propers. Clicant sobre els diferents sistemes de transport indicats podreu consultar els horaris. Amb els botons superiors del mapa també podeu seleccionar la forma com voleu visualitzar el mapa i les indicacions de carrers i carreteres.
A través del mapa podeu consultar també l’itinerari des de la procedència que us interessi. Cal que amb el botó esquerra del ratolí cliqueu sobre el cercle amb interrogant que situa el castell i escolliu l’opció Cap aquí del diàleg que s’obrirà. Obtindreu un mapa amb l’itinerari a seguir.
El castell és al vessant nord de la serra de l’Ordal, a una altitud que oscil·la entre els 255 i el 295 metres. La seva estructura s’estén sobre un esperó rocós que presenta una inclinació en direcció sud-est / nord-oest, i és accessible solament pels extrems superior i inferior. Aquest esperó és delimitat pel torrent de Cantillepa pel costat de migdia, i pel de Sant Miquel al nord, tot i que en aquest cas amb una plana intermitja que presenta senyals d’ocupació possiblement des d’època medieval. Just al límit de la plana amb el penya-segat que la separa del torrent de Sant Miquel es conserven les restes molt malmeses d’una construcció que sembla correspondre a una torre avançada.
El terme del castell de Gelida formava una franja perpendicular a la serra de l’Ordal i la depressió Prelitoral, tallada d’est a oest pel riu Anoia, que correspon als termes municipals actuals de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons. Dins d’aquest territori es documenten per a l’època altmedieval les esglésies de Sant Llorenç (actual parròquia de Sant Llorenç d’Hortons), el 945; Sant Pere del castell de Gelida, el 998; l’església de Sant Joan Samora, el 1080; i la capella i el lloc que apareixen esmentats en la documentació com a vila i església de Sant Miquel, el 1061.